La Juanita ens va fer riure molt

New Pine Creek (1)

Fa un temps que estic visitant amb freqüència New Pine Creek, a Oregon (simulació geogràfica que amaga un lloc real). És un indret menut, tranquil, acollidor... com n'hi ha tants però en el que jo hi trobo l'essència i el parèntesi. Pels que som de capital, ens resulta sorprenent el grau d'activitat d'un lloc com New Pine Creek en el que sembla que no hi passi res, però sempre hi ha coses a fer (si un així ho vol).


La població d'un temps ençà està una mica revolucionada preparant la Setmana Cultural. És un catàleg d'esdeveniments (culturals?) que basteixen una frenètica colla de dies del molt calurós mes d'agost. En un lloc d'aquests en el que hi ha tanta poca gent que cadascú ha de fer una colla de papers de l'auca, és impossible no ser part (participar activament, ser proactiu, involucrar-se, ser protagonista...) d'un afer com la Setmana Cultural. Com bon turista, em miro amb ulls d'antropòleg amateur encuriosit (i innocent) aquest tipus d'esdeveniments.

New Pine Creek (2)

Fa uns dies es va celebrar una votació popular (una "festa de la democràcia") per escollir el disseny de la samarreta de l'estiu que haurà de donar color (i alguns diners) a la Setmana Cultural. Els dissenys a concurs estaven exposats i l'urna (una reliquia de l'època dels conquistadors!) a punt per acollir les paperetes. Tot havia de transcórrer en l'interval d'una hora (tampoc és qüestió d'estirar els processos per fer-ho!) i així va ser (o una mica més, doncs quants més serien, més riurien). Es va procedir a fer el recompte de les paperetes aportades per gent de totes les edats (i quan dic totes dic totes doncs no tinc clar si a alguna noia en "estat de bona esperança" no va votar també en nom de la "panxa"). El número de participants va ser molt nombrós, paga la pena dir-ho, encara que algunes de les persones fossin literalment arrossegades fora de la piscina i dutes davant l'urna en cotxe. La diferència de vots deixava un clar guanyador però ahhhhhhh..... aleeeeeeerta! Els resultats eren a punt d'esventar-se als quatre vents (o al cafè de New Pine Creek, que és encara millor lloc per comunicar notícies) quan per la cantonada va aparèixer la Juanita (nom també fictici, és clar), vestint una bata de guatiné de color rosa-Pantera Rosa, i cridant que on havia de fer la votació ella i en nom del seu marit que no havia pogut acudir. Els membres de l'organització li van dir que ja s'havia fet el recompte, al que va contestar "Bah! Que he de fer?". Davant l'impetu d'una dona jubilada que, com va confessar, havia deixat els plats del dinar a mig fregar per anar corren a votar ("toqueu-me els braços, encara els tinc freds de l'aigua!" -va dir-) era impossible negar-se a deixar-li emetre els vots que fos necessari. El problema va ser per a l'organització incorporar-los al recompte ja fet, doncs no quedava ningú que no estigués plorant de riure.

La democràcia real ja està aquí (bé, a Oregon!)

NOTA: Puc donar fe personalment que els vots emesos per la Juanita no van alterar en absolut el resultat final

Tiempo de consignas

Poesia urbana 1

Què és la participació?

19jbcn

Evidentment, la participació no és bufar i fer ampolles. Ningú que s'ho cregui de veritat ho ha pensat mai.  La participació és ser-hi, però sobre tot, que et deixin ser-hi; de la manera que vulguis o puguis. No hi ha "la" manera de participar. Tampoc és deixar que alguns ocupin un lloc dient que estan "participant activament en nom teu". La participació, per definició és tant activa com passiva i, com no, reflexiva.

Avui n'érem uns quants participant. La ciutadania en sap de participar (des que naixem no deixem de participar constantment en tot i per tot -som éssers socials-). Em temo que alguns han volgut apropiar-se de la paraula i l'han desvirtuat, desnaturalitzat, prostituït. Buidant-la del seu contingut essencial s'han pensat que la podien sotmetre, dormir, frustrar... Pervers, molt pervers.

Sempre he pensat que qui més parla de ser participatiu és qui menys ho vol permetre en realitat: a les entitats, col·lectius, institucions. Crec que no cal provocar la participació. Ve sola. És natural. Si se la vol convocar se l'està pervertint. També he pensat sempre que un participa si en té motius. Jo participo en trobades ciutadanes els diumenges a la tarda perquè vull. Jo no participo consumint televisió perquè no m'interessa. Jo participo amb tothom qui m'hi vol. Jo no participo amb els que em volen posar etiquetes (normalment, les seves etiquetes).

La participació es fa participant. No cal que ningú la vulgui animar, només cal que se la deixi ser. El sistema que ens engoleix no ens ajuda a ser millors participants. De fet no cal, però hi ha un tou d'elements que ens ajudarien a ser millors participants i que ens ajudaria molt que ens les expliquessin des de petits. No acostuma a ser així, potser perquè no interessa? Són realment democràtiques les institucions? Ho són les entitats de la societat civil? És democràtica l'escola (pon ens formen com a persones? Segur que n'hi ha que sí, però la majoria ho són? Jo crec que no. 

Ningú ha dit que la democràcia siguin només sistemes de votacions. La democràcia és participar: essent-hi o no, dient la teva o escoltant, enviant missatges en les més vanguardistes tecnologies o llegint-los des de casa... Per participar cal també estar informat. Saber de què va realment allò on t'estàs posant (que no vol dir pas tenir el coneixement absolut, sinó les eines personals per afrontar-ho des d'una perspectiva crítica pròpia). No, no és bufar i fer ampolles, però al cos li va com l'oli a un llum.

Perdoneu però algú ho havía de dir!

Aquí i ara comença aquesta aventura...