Se paró el tiempo

New Pine Creek (5)

Con nada de originalidad, Diapos Project es de los que se desplazan en los próximos días. Escapamos hacia el refugio de New Pine Creek (Oregón), donde el tiempo corre a una velocidad distinta, el aire es más limpio, las voces más sonoras, las verduras más sabrosas.


Renunciamos por unas semanas a la velocidad cotidiana, para dejarnos llevar por el ritmo que nos permitan las chancletas, que nos dicten las campanadas y que nos hagan danzar al ritmo de las fuentes. Las fuentes de ese lugar donde el agua es más clara. A Oregón no han llegado insultantes las herramientas del presente. Las crónicas deberán esperar a ser digitalizadas. En New Pine Creek, de momento, todo es sabrosa y refrescantemente analógico.

New Pine Creek (6)

Volveremos con los vientos del sur, con nuevas imágenes y nuevas aventuras que explicar.

0.0 vs 2.0 Crònica de New Pine Creek

New Pine Creek (3)

Quan tot demana connexió, tecnologia, xarxes, perfils... quan qui no és  a facebook o no fa piulades cada tres segons sembla no existir... quan tot s'expandeix (l'educació, la cultura, la innovació)... quan tot està esdevenint 2.0... llavors és quan es fa més important el retorn a les experiències significatives 0.0.
En ple silenci (un silenci que es pot escoltar), treure el cap per fer el primer cafè del dia sentint la fresca al rostre i trobar-se, de fit a fit, amb el veí. Un veí descarat. que et mira sense cap pudor i t'aguanta la mirada retador. Ell és un nadiu, tu un foraster. Ell fa estona que és allà, escoltant com la remor del teu trastejar a la cuina ha pertorbat el seu passeig sobre les teules. Tu acabes d'aparèixer. Només el temps dirà si vol afegir-se al teu cercle d'amistats o seguidors. De moment, quan en tingui prou, girarà cua i desapareixerà. Enlloc d'un post simpàtic, em sembla que si em vull guanyar aquest "follower" hauré de preparar un platet amb les espines de les sardines del sopar. Hi pensaré.

New Pine Creek (4)

Pot resultar dur i feréstec New Pine Creek amb les seves peculiaritats, el seu vocabulari (especialment el seu accent) particular, la seva gama cromàtica tan monocroma. Si no et pares a pensar-hi pot semblar fins i tot tancat, hermètic, inaccessible. Però en realitat tot és en xarxa. Sempre pots trobar les mateixes persones, als mateixos llocs. Les connexions es fan al carrer, a la plaça, al camí, en els patis, a la piscina o al cafè. Els intercanvis no són de dades, feeds o programes. Són de productes de la terra (el que és de temporada), de xafarderies o de novetats. La transmissió de la informació no es fa a través de complicats programes, sinó a través de l'"auló" ("olor" en newpinecreeckès) de l'aire, del soroll de les persianes al moure's al teu pas o de programes de festes barrocs farcits d'anuncis dissenyats per aquells que mai han fet un estage al FAD (ni falta que els fa). Tot, absolutament tot, molt 0.0.

Economia Española? Guerra Civil?

Mercat Vell de Sant Antoni

www.brangulivaseraqui.com 
Diapos també!

Limosna para el culto

Limosna para el culto

El pressupost de cultura es va fent petit, petit i més petit. Sempre al cul de l'economia. Alguns, molt savis (o molt espavilats), ja fa temps que demanen almoina per als llests. La cosa va així... si al que et dediques és a fer coses que puguin ensumar-se properes a la cultura (o, millor dit, que uns il·luminats hagin decidit encasellar en aquest paràmetre -sóc dels que pensen que poca cosa queda fora de la cultura-) el teu futur passa per viure de la família (si pots), convertir-te en un malanomenat "antisistema" (que en alguns casos és el mateix) o deixar-ho com una activitat residual si la feina malpagada a la fàbrica encara et deixa forces quan arribes a casa. Però això canviarà. Ben aviat, ja no hi haurà feines malpagades, així que l'explosió de la creativitat no es veurà assetjada per energies perdudes en hores dedicades en exclusivitat a fer els diners necessaris per viure. Lloada sigui la crisi per a aquells que teniu esperit d'artista. El moment ha arribat! Això sí, és molt provable que, per no caure desmaiats entre pinzells o fent la més cèlebre de les vostres piruetes, hagueu de tornar a cercar l'auspici religiós. Ja va ser així durant molt de temps, fa un cert temps. La meva mare sempre ho diu... "tot torna".

Días para no destacar

Poesía urbana 2