dijous, 24 de novembre de 2011

És hora de reflexionar

Más Allá


"Shhhhhh... Silenci...
L'absència ens espia des de qualsevol cantonada i nosaltres ens hi mostrem indiferents.
Cal aturar-se i observar. Escoltar el silenci, el pas del temps.
És això el que aconsegueixen aquestes fotografies. Ens fan dirigir la mirada cap a escenes del nostre entorn que ens passen desapercebudes i ens obliguen a aturar-nos i a reflexionar sobre l'absència i el pas del temps. Sobre la nostra vida al cap i a la fi.
La manca de presència, de vida, reforçada en la composició de la forma i la llum, aconsegueixen un efecte profund i inesperat.
Shhhhhh.... És hora de reflexionar..." 

Aportació literària desinteressada de Roser Figueras als nostres blocs.

Tota la sèrie "Ausencias" a:

dimarts, 15 de novembre de 2011

Existeix un club que no és un club

El Racó l'Enjup
Recordant els dies passats a New Pine Creek no puc deixar de pensar que hi existeix un club que no és un club. De fet, n'existeixen molts de clubs que no ho són. Moltes agrupacions casuals (o causals) de persones que molt possiblement mai haguessin tingut moments compartits en qualsevol altra realitat. Persones diverses, amb trajectòries perfectament contràries en les seves vides, que han coincidit en un lloc i en un moment; i la coincidència les ha volgut unir en experiències compartides. Aquestes coses s'esdevenen constantment: desconeguts que queden sobtadament tancats a l'ascensor; infants i avis que comparteixen la indignació per un retard en els transports amb executius i conserges; intel·lectuals i tecnòlegs embogits conjuntament amb cambrers i trapezistes per celebrar el gol del seu equip... Així és la vida. Però en un lloc diminut i remot com el poblet dels nostres viatges, això s'esdevé d'una manera molt més evident, més constant, més perpètua, creant lligams inexplicables que resten teixits per molt temps.


El Corral d'en Bosch
En el nostre club que no és un club, en aquell al que, sense plantejar-nos-ho, ens vam inscriure sense fer-ho, hi ha quelcom de màgic que uneix: no són els interessos, ni les feines, ni els coneixements, ni les categories socials... són el conjunt d'històries compartides i de mateixos moments vivenciats de maneres diferents. El carnet de membres l'atorga la història, els paral·lelismes, la paradoxa d'haver esdevingut colons en un oest feréstec a descobrir, i haver-ho fet en la mateixa època. Segur que cada generació, sense adonar-se'n, ha conformat el seu propi club; aquests s'han barrejat, hibridant-se, ampliant-se, extingint-se... Fragments d'una mateixa pel·lícula que, nissaga rere nissaga, es va convertint en una epopeia. Un arriba a la colla (el club) sense voler-ho, sense pretendre-ho, però també sense poder evitar-ho i, a la fi, sense voler evitar-ho. Som éssers socials i allà on les societats són ínfimes és on més evident es fa. Un dia us n'haurem de parlar en detall d'aquest club que no és un club (el nostre grup de "los tiets"),